lunes, 16 de febrero de 2015

L'ENTREVISTA DEL MES: L'OPINIÓ D'UN NUTRICIONISTA VEGÀ.




Com et dius i quina edat tens?

Jesús Ricardo Aguilar Ríos tinc 24, quasi 25 anys.



Com et vas iniciar al veganisme?
En la meva adolescència vaig començar a assistir a concerts de hardcore punk i allà vaig trobar el moviment straight edge, el qual em va connectar amb el veganisme, que va obrir-me tot un món nou per a mi, ja que desconeixia el maltractament que comporten multitud de situacions on s’utilitzen animals per al consum, la ciència, l’entreteniment. Llavors el veganisme no era massa conegut, fet que em va donar cert avantatge perquè vaig haver-me de preocupar per cuinar jo mateix els meus aliments o crear moltes receptes, deixant així el consum de “menjar xatarra” vegà, el qual actualment abunda a molts restaurants vegans o “amb opció vegana”, fenomen molt comú a moltes parts del món.

Com ho va viure la teva família?
Va ser difícil, ja que llavors era relativament nou a Mèxic i més allà on visc (Nord) on és molt comú les graelles i els plats típics a base de carn com a principal ingredient.

Com a nutricionista, què els diries a les famílies que volen iniciar-se al veganisme i tenen pors?
Que és molt senzill iniciar, cal deixar a un costat les pors a les opinions d’altres persones, les burles i que més enllà tots els beneficis a nivell de salut del cos. També com a persona són infinits els canvis que un experimenta duent un veganisme conscient ja des del moment que deixes d’assistir a restaurants (als restaurants comuns no és usual que ofereixin plats amb una bona qualitat nutricional).
Al cuinar un mateix els seus aliment tenim avantatge perquè mai no se sap del cert la neteja de qui ens prepara el plat a un establiment i per altra banda, que potser no ho pensem, és el fet de la convivència mentre un cuina. Per experiència pròpia, puc dir que és una de les millors vivències que un pot tenir, tot el que comporta el procés de convivència ja sigui amb amics, família o parella genera que tot el que cuinem sigui amb bona energia i alimenta no només el nostra cos, sinó la nostra ànima.
Un altre punt que han de tenir en compte tots aquells és que cal dur un veganisme responsable i sa, no deixar de costat que el nostre cos està dissenyat per a ser físicament actius i ue essent vegans tot això es pot aconseguir. Cada cop són més els atletes destacats que duen aquesta forma de vida. En la meva opinió, sempre heu d'assessorar-vos amb un especialista en alimentació (és clar, tenint en compte que aquesta persona sigui molt objectiva).

Quina opinió tens de les vacunes?
Probablement qui les va inventar tenia la millor intenció per a la població, el problema va ser quan van trobar que era un bon negoci i això es va corrompre. En l’actualitat moltes de els vacunes són experimentals i són generalitzades, deixant de banda que tots els ésser humans som totalment diferents quant als nostres organismes, així com les nostres maneres de pensar i el problemes de cadascú que són els que ens duen a totes aquestes malalties.
En la meva opinió és crucial dur una perfecta salut mental per evitar tot aquest tipus de malalties i amb això vull dir que tothom creu en les vacunes perquè hi ha una desinformació enorme, creant por i fent-nos pensar que totes les malalties “curables” mitjançant vacunes ens atacaran a tots en general, deixant de costat que els hàbits alimentaris, higiènics, personals són aquells que ens duen a contraure una patologia.

Bibliografia/Web grafia que te hagi ajudat.
http://truelovehealth.com/  font de molta informació pel que fa a veganisme a l’esport.
http://www.unionvegetariana.org/ una pàgina amb contingut interessant per a tot aquell que vulgui iniciar-se en el vegetarianisme-veganisme.
Quan tingueu algun dubte sobre algun medicament, aliment o coses del sector de la salut és preferible fer ús de cercadors en línia com “Google Acadèmic” o que siguin fonts de procedència científica (si ho sé, hi ha molta desinformació en la ciència o mitjans, però és més confiable que “el Rincón del vago” o “rt noticies”).


Llista de la compra imprescindible
Arròs, fesols, cigrons, llenties, sopa de pasta, tot tipus de fruites i verdures (tenir en compte per l’economia aquelles que són de temporada)

Què opines de la soja y del gluten?
Són aliments que donen una bona aportació pel que fa a proteïnes. En la meva opinió, desgraciadament per internet els han “satanitzat” per algun suposat cas d’algú que mai se sap qui és, però que era l’amic de l’amic d’un conegut el qual es va posar malalt derivant suposadament pel consum d’aquest dos. Sí que és veritat que tot en excés pot fer mal, com que també cada organisme es diferent, llavors el que per a un serveix, no vol dir que sigui el millor per a la majoria. Com a conclusió, si no es té problemes en digerir algun d’aquests aliments y amb un ús correcte equilibrat, no hauria de tenir-se cap problema.

Què fer amb els suplements?
Abans de consumir suplements hi ha diversos factors a tenir en compte: el motiu, la disponibilitat que tina dels aliments i conèixer la substància a suplementar en un 100% sempre guiat per un especialista.
El que vull dir és que moltes vegades la majoria de persones veganes i no veganes en creença que la proteïna és la clau de la salut consumeixen aquests suplements deixant de costat que els aliments de consum diari ja els contenen en bona quantitat, arribant doncs a un excés en el consum.
Un altre punt és el cas del multivitamínics o alguna vitamina suplementada específica, és molt comú que aquestes taules continguin quantitats “monstruoses” de certa vitamina, d’aquí que cal saber quant aporten i quina és la necessitat requerida diàriament. D’aquesta manera no s’hauria d’inicial una suplementació sense abans tenir una font confiable per saber sobre la substància a suplementar, el per què i veure preferiblement aliments que la continguin i poder incloure’ls als nostres plats.
Com a conclusió, abans de qualsevol suplementació cal saber el tipus d’aliments que contenen la substància que volem consumir en específic (sigui proteïna, alguna vitamina o un potenciador en el cas dels esportistes).
En el cas que no es trobi un aliment que el conté, és preferible no experimentar amb ells, ja que cal analitzar que en el passat tots els nostres ancestres han viscut sense ells i llavors la substància creada per la ciència moderna és potencialment un perill per a la nostra salut. Si consumim res per raó d’esport cal veure que des del passat tots els guerrers de les civilitzacions antigues eren uns perfectes atletes. Per què doncs voler accelerar aquest procés o fer-lo més fàcil? Cal recordar que no tot el que brilla és or.

Receptes favorites
Arròs blanc.
Fesols amb cilantre, tomàquet i ceba.
Creps de falàfel.
Tofu amb verdures.
Qualsevol tipus de “tacos” mexicans (vegans).



LA ENTREVISTA DEL MES: LA OPINIÓN DE UN NUTRICIONISTA VEGANO


¿Cómo té llamas y qué edad tienes?
Jesús Ricardo Aguilar Ríos tengo 24, casi 25 años.

¿Cómo te iniciaste al veganismo?
En mi adolescencia comencé a asistir a conciertos de hardcore punk, de ahí encontré el movimiento straight edge, el cual me conectó con el veganismo, lo que abrió todo un mundo nuevo para mí pues desconocía todo el maltrato que conlleva un sinfin de situaciones en las cuales se utilizan animales para consumo, ciencia, entretenimiento. En ese entonces el veganismo no era algo muy conocido, lo cual me ha dado una ventaja al yo tener que preocuparme por cocinar yo mismo mis alimentos o crear muchas recetas dejando así el consumo de comida chatarra vegana, la cual actualmente abunda en muchos restaurantes veganos o “con opción vegana”, fenómeno muy común en muchas partes del mundo.

¿Cómo lo vivió tu familia?
Fue difícil, pues en ese entonces era algo relativamente nuevo en México y qué decir que en la parte donde vivo (norte) es muy acostumbrado las parrilladas y platillos “típicos” a base de carne como principal ingrediente.

Como nutricionista, ¿Qué les dirías a las familias que quieren iniciarse al veganismo y tienen miedos?
Que es muy sencillo iniciar, hay que dejar a un lado los miedos por las opiniones de otras personas, las burlas y que más allá de todos los beneficios a nivel salud del cuerpo, también como persona son infinitos los cambios que uno experimenta llevando un veganismo consciente ya desde el momento que dejas de asistir a restaurantes (los restaurantes comunes no es usual que ofrezcan platillos con una buena calidad nutricional). Al cocinar uno mismo sus alimentos ganamos ventaja, porque nunca se sabe con certeza la limpieza de quien los prepara en un establecimiento y por otro lado, no muchas personas se detienen a pensar en la convivencia mientras uno cocina. En experiencia propia puedo decir que es una de las mejores vivencia que uno puede llevar a cabo, todo lo que conlleva el proceso la convivencia ya sea con amigos, familia o pareja genera que todo lo que cocinamos sea con una buena energía y alimenta no solo al cuerpo, sino también al alma.
Otro punto que deben tomar en cuenta todos es de llevar un veganismo responsable y sano, no dejar a un lado que nuestro cuerpo está diseñado para ser físicamente activos y que siendo veganos todo esto se puede lograr. Cada vez son más los atletas destacados que llevan esta forma de vida. En mi opinión siempre deben apoyarse de un especialista en alimentación (claro tomando en cuenta que esta persona sea muy objetiva).

¿Qué opinión tienes de las vacunas?
Probablemente quien las inventó tenía la mejor intención para la población, el problema fue cuando encontraron que era un buen negocio y esto se corrompió. En la actualidad muchas de las vacunas son experimentales y son generalizadas, dejando a un lado que todos los seres humanos somos totalmente diferentes  en cuanto a nuestros organismos y así mismo nuestra manera de pensar y problemas propios, que es lo que nos conlleva a todas esas enfermedades. 
En mi opinión es crucial llevar una perfecta salud mental para evitar todo este tipo de enfermedades y con esto llego a que todo mundo cree en las vacunas porque se crea una desinformación enorme creando miedo y haciéndonos pensar que todas las enfermedades “curables” mediante vacunas nos atacarán a tod@s por general, dejando de lado que los hábitos alimenticios, higiénicos, personales  son aquellos que nos llevan a contraer una patología.

Bibliografía/Webgrafía que te haya ayudado
http://truelovehealth.com/  fuente de mucha información en cuanto a veganismo en el deporte.
http://www.unionvegetariana.org/ una página con contenido interesante para todo aquel que quiera iniciar en en el vegetarianismo-veganismo.
Y cuando tengan una duda sobre algún medicamento, alimento o de cosas de sector de la salud es preferible hacer uso de buscadores en línea como “Google Académico” o que sean fuentes las cuales sean de procedencia científica (si lo sé, hay mucha desinformación en la ciencia o médicos, pero es más confiable que "el rincón del vago" o "rt noticias").

Lista de la compra imprescindible
Arroz, frijoles, garbanzos, lentejas, sopa de pasta, todo tipo de frutas y verduras (tomar en cuenta por la economía aquellas que son de temporada).

¿Qué opinas de la soja y del glúten?
Son alimentos que tienen un muy buen aporte en cuanto a proteínas. En mi opinión, desgraciadamente por el Internet los han “satanizado” por algún supuesto caso de una persona que nunca se sabe quién es, pero que era el amigo del amigo de un conocido el cual se enfermó derivado supuestamente por el consumo de estos dos, sí que es verdad que todo en exceso hace daño como así mismo cada organismo es diferente entonces lo que para uno sirve no quiere decir que dicta que  es lo mejor para la mayoría, como conclusión si no se tiene problema en digerir alguno de estos alimentos y con un correcto balance no tendría problema alguno.

¿Qué hacer con los suplementos?
Antes de consumir suplementos hay varios factores a tomar en cuenta: el motivo, la disponibilidad que tengo de alimentos y conocer la sustancia a suplementar en un 100% siempre guiado por un especialista.
A lo que voy es que muchas veces la mayoría de las personas veganas y no veganas en creencia que la proteína es la clave de la salud consumen estos suplementos dejando a un lado que los alimentos de consumo diario los contienen en buena cantidad por lo general llevándolo a un exceso de consumo.
Otro punto es que en el caso de multivitamínicos o alguna vitamina suplementada en específica es muy común que estas tabletas contienen cantidades “monstruosas” de cierta vitamina, de ahí que deben ver cuánto aporta y cuál es la necesidad requerida diariamente de esta manera no se debería iniciar una suplementación sin antes tener una fuente confiable para saber sobre la sustancia a suplementar por qué y ver preferiblemente que alimentos la contienen y hacer nuestros platillos incluyéndolos.
Como conclusión antes de cualquier suplementación hay que ver el tipo de alimentos que contienen la  sustancia que queremos consumir en específico (sea proteína, alguna vitamina o un potenciador en el caso de deportistas) en caso de que no se encuentre en un alimento es preferible no experimentar con ellas puesto que hay que analizar que en el pasado todos nuestros ancestros han vivido sin ellas, entonces toda aquella sustancia creada por la ciencia moderna es potencialmente un peligro para nuestra salud, si consumimos alguna sustancia por una razón del deporte hay que ver que desde el pasado todos los guerreros de las civilizaciones antiguas eran unos perfectos atletas entonces si ya se ha logrado cual es la razón de querer acelerar el proceso o hacerlo “más fácil”?  Hay que recordar que no todo lo que brilla es oro.

Recetas favoritas
Arroz blanco.
Frijoles con cilantro tomate y cebolla.
Panqueques de falafel.
Tofu con verduras.
Cualquier tipo de tacos mexicanos (veganos).


domingo, 8 de febrero de 2015

VERSIONEU AMB MI??

A casa ens agrada cantar. La petita canta moltes cançons. Un dia, pels volts de Nadal, va arribar amb la primera cançó que veurem més abaix i vaig decidir que havíem de fer alguna cosa.
Aquestes són algunes de les precioses cançons populars que aprenen els nostres nanos a les escoles. He decidit anar versionant totes les lletres.


VERSIÓ ANTIGA

NOVA VERSIÓ

ARA VE NADAL
MATAREM AL GALL
I A LA TIA PEPA
LI’N DAREM UN TALL.
ARA VE SANT ROC
MATAREM AL PORC
I A LA TIA PEPA
LI’N DAREM UN TROS.

ARA VE NADAL
DEIXAREM EL GALL
I A LA TIA PEPA
LI’N DAREM UN ALL.
ARA VE SANT ROC
DEIXAREM  AL PORC
I A LA TIA PEPA
LI’N DAREM UN BLOC.


EL LLEÓ NO FA POR,
PAM I PIPA, PAM I PIPA,
EL LLEÓ NO FA POR,
PERQUÈ SÓC BON CAÇADOR.

EL LLEÓ NO FA POR,
PAM I PIPA, PAM I PIPA,
EL LLEÓ NO FA POR,
PERQUÈ JO NO VAIG AL ZOO.

 https://www.youtube.com/watch?v=hDrtClY_KVY

PEIX, PEIXET
DE LA CANYA DE LA CANYA
PEIX, PEIXET
DE LA CANYA AL SARRONET.

PEIX, PEIXET
NEDA AMB FORÇA, NEDA AMB FORÇA
PEIX, PEIXET
NEDA LLUNY DEL SARRONET.

 https://www.youtube.com/watch?v=MeOC_BQAHAo

Prometo penjar els vídeos amb les noves versions!!!


















domingo, 1 de febrero de 2015

LA VACUNA CONTRA EL MIEDO

Como madre vegana admito haber tenido más miedo. Con mi primer hijo no me interrogué tanto. Entonces, me avalaban el pediatra, la escuela, lo que hacía todo el mundo que me rodeaba, salvando las pequeñas diferencias. Me refiero que si decidí que mi hijo comiera carne, productos lácteos, huevos y otros productos de origen animal, que fuera vacunado, estaba dentro de la "normalidad" y no sentí miedo, porque hice todo lo que con un bebé tenía que hacer.
El miedo en mi caso fue por ignorancia.
El tema de las vacunas el miedo está en el orden del día. Al nacer la pequeña nos informamos en distintos lugares para tomar la decisión. Debo admitir que tenía dudas, hasta que comencé a aprender sobre el tema.
En las vacunas, si os preguntáis, usan varias proteínas de origen animal de dónde se alimentan las células que contienen el virus; Básicamente suero de becerro fetal, huevo, gelatina y bueno, muchos otros que prefiero no nombrar por el sufrimiento que suponen para los animales.
Esto sin hacer alusión al resto de los ingredientes, que son para tener lejos: aluminio, antibióticos, formaldehído, sacarosa, tiomersal (que contiene etilmercuri), lactosa, aminoácidos como la glicina o glutamato monosódico. (¹)
Debe tenerse en cuenta que el calendario de vacunación es muy prematuro. Ya a los dos meses comienza el bombardeo, a menudo ignorando si el cuerpo del bebé está en un momento fuerte, es decir, si está incubando un resfriado o atraviesa una etapa de estrés ha por cualquier tema.
Lo que mejor me ha ido, para mí y para much@s, ha sido conocer gente que jamás se han vacunado. Además, cuando estás en el "mundillo" de cualquier tema comienzas a conocer a personas que, por suerte, te dan otras visiones. También, lamentablemente, conocer algunos niñ@s a los que las vacunas han tenido enferm@ unos días. No he querido conocer casos más desafortunados, aunque he leído algunos.
Lo que sí puedo decir, y es de mi cosecha, que comparten la vida con una niña dos y medio años que supera la enfermedad sin obstáculos, se puede resfriar, tener tos, puede tener moco, dolor de garganta y todas esas enfermedades leves. He notado que tiene una fortaleza en estos momentos, que después de una noche de fiebre, ya lo tiene superado.
El grande, que tiene 13, ahora ya sano también, pero hasta los 3 años sufrimos una dermatitis atópica que en algunos momentos fue difícil. Visitamos a cuatro especialistas sin demasiado éxito. Su sistema inmunológico cuando se veía debilitado lo padecía en la piel. Heridas, costras, sangre, cicatrices. Poco a poco, cuando fue madurado, se le fue yendo. Nos dijeron que era genético. Nadie por ninguno de los lados tuvo algo así. La dermatóloga nos dijo que si no era bronquitis, era dermatitis,  que todos l@s niñ@s que no sufrían una, sufrían la otra.
Me pregunto que si no fue a raíz de las vacunas, un debilitamiento de su sistema de defensa.
En realidad, ahora que se me he informado, me da más miedo pensar vacunar a que no hacerlo. Si bien de entrada podía parecer tranquilizador lo que nos dijo un asesor de vacunas, “-Si tenéis miedos, no la vacunéis”, creo que hay otras alternativas: infórmate, busca todo tipo de experiencias, valora y observa y luego, el miedo comenzará a desvanecerse.
La salud debería ser nuestro estado natural, o mejor dicho, lo natural, es estar san@. Para mí no tiene sentido inyectar las células de la enfermedad en cuerpos sanos en el proceso de desarrollo.
Con pequeñas dosis, ahora creo que empiezo a estar vacunada contra el temor de hacer daño a mis hij@s.








LA VACUNA CONTRA LA POR

En la primera temporada de mare vegana admeto haver tingut més por que en l'anterior etapa. Amb el meu primer fill no vaig qüestionar-me tants temes. Llavors, però, m’avalaven el pediatra, l’escola, el que feia tothom que era al meu voltant, salvant petites diferències. Em refereixo que si decidia que el meu fill mengés carn, làctics, ous i altres productes d’origen animal, que estigués vacunat, era dins la línia “normal” i no sentia por, perquè feia tot el que amb un nadó s’havia de fer.
La por en el meu cas era per ignorància.
El tema de les vacunes la por està a l’ordre del dia. En néixer la petita, vam informar-nos a diversos llocs per poder prendre la decisió. Admeto haver tingut dubtes, fins que em vaig posar a aprendre sobre el tema.
A les vacunes, si us ho pregunteu, fan servir diverses proteïnes d’origen animal d’on les cèl·lules que contenen els virus s’alimenten; bàsicament sèrum de bou/vedell fetal, ou, gelatina i bé, moltes altres que m’estimo més no anomenar pel patiment que suposen per als animals.
Això sense fer al·lusió a  la resta d’ingredients, que són per tenir ben lluny: alumini, antibiòtics, formaldehid, sacarosa, tiomersal (que conté etilmercuri), lactosa, aminoàcids com la glicina o glutamat monosòdic. (¹)
Cal tenir en compte que el calendari de vacunació és terriblement prematur. Ja amb dos mesos es comença el bombardeig, sovint ignorant si el cos del nadó està en un moment fort, o sigui, si està incubant un refredat o ha passat estrès per algun tema.
El que millor va, per a mi i per a moltes, ha estat conèixer gent sana que no s’ha vacunat mai. A més quan estàs al “mundillo” d’algun tema comences a conèixer gent que, per sort, et donen altres visions. També, malauradament, conèixer nens a qui les vacunes els han tingut malalts uns quants dies. No he volgut conèixer casos més desafortunats, tot i que n’he llegit alguns.
El que sí puc dir, i és de la meva collita, que comparteixo la vida amb una nena de dos anys i mig que supera les malalties sense entrebancs, que agafa refredats, que té tos, que pot tenir mocs, mal de coll i totes aquestes malalties lleus. Li noto que té una fortalesa en aquests moments, que amb una febrada ja ho té coll avall.
El gran, que en té 13, ara ja sa també, però fins els 3 anys vam patir una dermatitis atòpica que en alguns moments va ser difícil. Vam visitar quatre especialistes sense massa èxit. El seu sistema immunològic quan es veia afeblit patia per la pell. Ferides, crostes, sang, cicatrius. De mica en mica, quan va anar madurant, li va anar marxant. Ens deien que era genètic. Ningú per cap banda havia tingut això. La dermatòloga ens va dir que si no era bronquitis, era dermatitis, que tots els nens que no patien una, patien l’altra.
Em pregunto si no va ser un efecte de les vacunes, un debilitament del seus sistema de defensa.
Realment, ara que estic informada, em fa més por pensar de vacunar que no de no fer-ho. Si bé d’entrada semblava tranquil·litzador el que ens va dir l’assessor de vacunes, “-si teniu por, vacuneu-la”, crec que hi ha altres alternatives: informa’t, busca tot tipus d’experiències,  valora i observa i llavors,  la por començarà a esvair-se.
La salut ha de ser el nostre estat natural, o millor dit, el natural, és estar sa/na. Per a mi no té cap sentit injectar cèl·lules de malaltia a cossos sans en procés de maduració.
Amb petites dosis, ara crec que començo a estar vacunada contra la por a fer-li mal als meus fills.