El meu fill gran porta
per esmorzar a l’institut una banana i una poma quasi tots els dies.
Segons ell, li diuen
el “sanet”.
Em va alegrar molt
quan m’ho va dir. Llavors vaig pensar que per a ell potser no era massa
agradable.
Vaig comprar pa i em
vaig proposar fer-li entrepans. Els embotits vegans són cars i fets molts amb
gluten. Es pot menjar a vegades, però entrepà amb gluten em semblava massa. A ell no li agraden els entrepans amb alvocat, tomàquet, pebrot, que són els que jo em puc
fer. De tofu, tampoc.
Vaig donar voltes i
voltes per fer-li entrepans de tot tipus, d’hamburgueses vegetals, patés...
Tot perquè no fos
diferent.
Llavors em va
confessar que no volia més entrepans. Que amb la fruita se sentia millor, més
lleuger i més atent.
Ara ja no sé què
pensar, si és cert, o és que realment, encara passava més vergonya amb els meus
entrepans “sanets”.
Hem facilitat les
coses, du fruita cada dia i alguns dies galetes de panís, altres galetes
dolces, altres palets de blat amb llavors.
A vegades em sento absurda volent fer tot com els altres i adaptant el que abans menjava a la
cuina vegana. Si bé és cert que pots fer-ho tot: un entrepà de xoriç vegetal,
mortadel·la, una fideuà amb un gust intens de mar, una maionesa sense ou,
merengue, mandonguilles...TOT, hi ha sempre un punt curiós en la contínua
imitació.
És ridícul llegir
capses amb menjar vegà on diu, “amb gust de pollastre”. O fer una carbonara amb
un bacó vegetal. Cal?
Llavors recordo que hi
ha una connexió emocional amb el menjar.
Aquell arròs que ens
feia la iaia. Aquella sopa de la mare. La pizza del pare. Les croquetes de la
sogra. El pa torrat.
Tot sovint, involuntàriament, intentes que els teus plats s’acostin a això.
Aquesta
és la part on m’adono que malgrat vulgui d’arrel canviar alguns hàbits, n’hi ha
que estan annexats als records confortables.
La
meva aspiració: que els meus fills guardin com a confortables el gaspatxo de la
mare, el suc gegant de taronja, la fruita a daus després de la migdiada, la
llet d’avellanes amb dàtils i vainilla, la crema de verdures, les galetes de garrofa i coco.
No hay comentarios:
Publicar un comentario