BIBIS PLENS DE VIDA

El creixement d'un infant i el desenvolupament espiritual estan íntimament lligats a l'aliment. 

Després de la vida intrauterina, el primer vincle humà és a través de la lactància. La nostra primera experiència de plaer: la succió.

L'ésser humà sembla estar dissenyat per mamar molt més temps del que nosaltres les occidentals entenem com a adequat.

Inequívocament, el plor i la succió ens mantindrà vius. Això ho tenen clar els nounats i durant una bona temporada, seran el recurs adient per fer saber el que necessiten.

Qualsevol que tingui nens a prop haurà pogut observar com aquest recurs s'allarga fins ben entrats els cinc anys, a vegades més. Succionen la teta, el dit, un drap, un biberó, el llavi.

En el nostre cas, el meu fill, per haver estat destetat de manera brusca, per manca d'informació dels serveis sanitaris, també per la meva ignorància en el tema i per una pressió que havia de continuar amb la "meva vida de persona" més enllà de la lactància, va xuclar-se el dit fins als cinc anys.

La petita de la casa, heretera d'una mare més informada i més segura, ho va fer fins als 22 mesos. Si fos per ella encara hi seríem. 

En el seu lloc, s'ha instaurat el "bibi" i continus tocaments i petons a la teta.

Quan pensem a omplir un biberó, d'entrada, pensem que el més usual, és que hi hagi dins el més semblant a la llet de la mare, pel que fa al gust, ja que ja sabem que a nivell nutricional no hi ha aliment més complet. A casa hi vam posar llets vegetals de diversos tipus. Es tractava de "fer veure" que en aquella ampolla hi trobaria també alguna cosa semblant a la tan enyorada teta.

En realitat el que més reclamava era escalfor, el contacte, la proximitat, la intimitat.

Mica en mica, la cosa ha anat canviant i anem posant al "bibi" diferents líquids que ella mateixa ha acceptat: sucs naturals, algun batut, caldo vegetal, i avui ha caigut un "gaspatxo". Després de tot, res no l'alimentarà com la meva llet, però la llet de vaca per la que se substitueix en alguns casos, hem de tenir del cert, que no només no alimenta, sinó que afebleix la salut de qui la pren. Ja sigui o no maternitzada és llet de vaca i està dissenyada per a vedells.

Llegint a la Laura Gutman, qui ha posat paraules a diversos moments en què jo no sabia posar-les, sembla que aquest mecanisme de substitució i d’emulació" de la succió el fem al llarg de tota la vida, bé sigui amb la cigarreta, el mate, els gots amb la canyeta. i també, per què no, el cafè, la xocolata, els dolços...tot allò que ens fa rememorar aquells moments en què el vincle amorós amb la nostra mare succeïa sense més, els qui hem pogut gaudir-lo, poc o molt.

Ens pot preocupar el fet que veiem nens grans amb aquestes manies i els acompanyen els comentaris (especialment de gent que et trobes pel carrer i de res no coneixes) de si "tan gran i amb xumet", de si "encara amb el biberó", de què "tan gran i encara així".

Sembla que hi hagi una confabulació universal (bé, crec que en altres llocs on hi ha més continuum* no passa) per a què no puguin obtenir plaer els nens i les nenes no sigui que s'acostumin.

Fóra essencial començar a donar la volta aquest tema i reflexionar en el fet que quant més cos de mare pugui gaudir un infant, quant més temps pugui emular tot allò que li dóna plaer, resultarà que potser no haurà d'anar-los a cercar en altres substàncies in eternum. Bé, substàncies i succedanis dels quals seria fantàstic poder-ne prescindir.

concepte de continuum*:http://www.crianzanatural.com/prod/prod89.html

*http://www.mamikanguro.com/libros/ElConceptoDelContinuum8.pdf