VEGANISME I INSTITUCIÓ ESCOLAR

Hagués estat més lògic que a la segona entrada del blog, parlés de la lactància, dels àpats durant l'embaràs, dels primers aliments de la meva filla. Però no puc. Hi ha un tema que em té en suspens aquests dies i volia compartir-lo.
Arribat el moment apareix la pregunta: "El dia que la petita hagi d'anar a l'escola, seran prou respectuoses amb ella i amb la manera que l'hem educat a casa?"
Aquestes preguntes poden ser comunes a totes les famílies que escolaritzem. Totes esperem que als nostres fills els respectin i que els transmetin uns valors de tolerància, d'escolta, de coopertivisme, d'igualtat, de pluralitat ... 
Quan parlem de veganisme, les coses semblen ser un xic més complicades.
El cas que us presento és el de dues grans amigues, la Melina i la Diana, referents per a mi. Mares de dos nens vegans que han començat a anar a l'escola, un fa P3 i l'altre P4.
Aquest mes de desembre els han comunicat, des de la direcció, que no els podran fer el menú vegà a partir de gener.
De la pregunta clara "per què?" l'única resposta ha estat que l'escola vol unificar menús. En faran un, sense carn de porc i amb peix. 
"Ja sabeu que el menjador és un servei que dóna l'escola, però que no és obligatori".
I per acabar-ho d'adobar, els han suggerit que ara al febrer hi ha inscripcions per a altres escoles.

No em poso a criticar el miler d'activitats que van en contra dels ideals de les famílies com la meva: animals tancats a caixes a les classes, dissecció de cadàvers per a l'"estudi", cançons on es maten, ridiculitzen i perpetuen errònies idees dels animals, mostra d'una sola piràmide d'aliments, sortides al zoo i granges, receptes que els nostres fills no podran tastar.

No tenen opció a quedar-se al menjador. 

Perdó, sí. Si porten un justificant del metge dient que són al·lèrgics.

Hi ha, segons jo veig, tres possibles accions. 
Una, treure els nens d'aquesta escola i buscar-ne una altra (o no escolaritzar, directament); una altra, pagar un metge que faci un certificat fals; i l'última, que és la que les meves amigues estan intentant, sensibilitzar les altres famílies, parlant amb les autoritats pertinents i movilitzant el sector d'amics afins a la causa que ens sentim vulnerats davant d'aquests fets.
De les minses respostes de la direcció, se'm disparen moltes preguntes:

• Què passa amb la resta de famílies que opten per altres menús, ja sigui per religió, per idiologia o perquè els dóna la gana? 
• És per què és car comprar tofu i seità?
• Tan difícil és preparar menjar a base de fuita, verdura i cereals?
• Té res a veure que aquestes mares siguin immigrades de sud-amèrica?
• Vol dir que tota la carn que ofereixen al menú per als magrebins és d'origen halal?

Qualsevol homogeneïtzació atempta contra la pluralitat.

Aquest fet ens discrimina de forma directa.

Confio que aquesta escola rectifiqui i desitjo que aviat la institució escolar vagi essent més permeable als valors que defensem des del veganisme. Hi ha moltes vides en joc.

                                               (Els meus amics, un matí a la sortida de l'escola)