EL PRIMER MOS.

El moment que et planteges què donar-li primer per menjar pot resultar complicat. Hi ha mil llocs diferents amb infinites recomanacions. 

Quan la meva filla va néixer, per sort vam tenir un temps per assessorar-nos d'aquest primer mos. Van ser sis mesos exclusius de lactància i direm, per què no, intensius fins a l'esgotament. La llet d'una mamà vegana, malgrat no em van deixar que fos donant, crec que era prou bona. Aquí en teniu la mostra:

Llavors, primer, què? fruita? cerals? vegetals?

Els "experts" no es posen d'acord.

Ja no recordo què va dir el nostre pediatre. Crec que una "papilla" de plàtan, taronja i poma. 

Les que tenim una mica de coneixement en la combinació de la fruita sabem que no és la millor: fruita àcida amb la dolça produeix ferments tòxics.

De fet, no vam seguir massa les indicacions del nostre peidatre, gens en qüestió d'alimentació. Directament no li vam dir que som vegans i que la nena seria criada així. En realiatat, el que voliem era pesar i mesurar la nena i algun diagnòstic quan es posava malalta. Us podeu imaginar les nostres cares quan ens deia que l'introduïssim la vedella o el peix, o mig rovell d'ou? 

Vaig llegir dos llibres d'alimentació vegana per a infants en què no es posaven d'acord per quin aliment començar. 
Vam seguir les pautes naturals que indiquen que un nadó pot començar a ingerir sòlids: que tingués alguna dent, que pogués mantenir-se asseguda i que mostrés interès pel menjar.

Va ser una tarda que em va veure menjar mandarines i semblava interessada en allò que tenía a les mans. Li vaig donar un grill i li va encantar.

"-Noooooo!!" Els cítrics primer noooo!!" Em va dir algú, "-Poden crear alèrgies."

També vam seguir la premisa higienista: mica en mica i una fruita cada vegada. O sigui que les barreges de les farinetes, mares i pares del món, no són gens recomanables.

Després de la fruita, al cap d'algunes setmanes, algun vegetal (mostra de la foto del blog) i després algun cereal. Intentant que tot fos força sencer. No deu haver res més antibebè que unes farinetes. 

Una de les coses que sí vam tenir clares és que no volíem introduir aviat el sucre en la seva dieta, ni tampoc el blat. Totes sabem quant d'addictiu tenen aquestes substàncies.

Doncs no va ser fàcil que no li volguessin donar crostons de pa, galetes, bastonets, caramels. Quan els dius que no menja sucre, alguns amb cara de "quina tia més rara", altres et diuen que fas molt bé. No sé quin em fa més gràcia. Si hagués estat pel nostre pediatre, cap als set mesos en "una papilla de fruita una galeta maria triturada". Se'm posen els pèls de punta.

La introducció la vam fer cap als dos anys i intentem encara que no sigui quelcom que menja sovint.

Per sort i segurament per no haver-li introduit tan aviat, sembla que el pa i els dolços no agraden massa.

Prefereix les mandarines.

"Niños veganos, felices y sanos", David Román. Ed Jacarandá, 2008.

"Feeding your vegan infant- with confidence", Sandra Hood, The Vegan Society, 2005

http://www.unionvegetariana.org/sites/default/files/ninosveg.pdf