ENTREVISTA DEL MES: ANOUK, CRIANÇA VEGANA DE MÉS D'UNA DÈCADA

Com es diuen els membres de la teva família?

Em dic Anouk i tinc tres fills: Anders de 16, Ansel de 12 i Anise de 2.

Com vau arribar al veganisme?

Els pares idealment sempre han volgut el millor per a la següent generació. Que tinguin bons valors, correctes i beneficiosos als nostres fills per deixar aquest món una mica millor de com el trobem. El veganisme per als meus fills és una decisió que vaig prendre molt seriosament i vaig llegir tot el que había de llegir durant molts anys per afirmar el que el meu cor ja sentia.

Per sort a la vida mai no he menjat carn. Vaig assistir a una escola al Bronx, NY que era Adventista del Setè dia. L'escola era vegetariana estricta (jo encara no havia escoltat la paraula "vegan"). Això va ser als 70 i 80. Em sentia molt natural, però quan sortia de l'escola, algunes persones em feien preguntes que per a mi eren rares. Per exemple em preguntaven que si "em feia falta la carn?" Amb la meva lògica als 7 anys, jo els contestava "Et fa falta alguna fuita rara que mai no has provat? Llavors, el que mai no he provat, no em fa falta." 

Vaig néixer i créixer a la illa de Manhattan al carrer Riverside 161 mirant cap al riu Hudson davant de Nova Jersey. Vaig aprendre a escriure espanyol quan em van convidar a la República Dominicana per un temps a viure amb les meves cosines, ties i oncles. 
A Nova York, el meu pare se'n va anar i la meva mare no li va obrir més la porta perquè ell prenia molt alcohol. Per ajudar y compartir a pagar el lloguer, vam viure amb una parella adventista. La meva mare i jo en un dormitori i ella i el seu marit en un altre. La senyora era per a mi com una tia. Ella no volia que hi hagués carn al nostre apartament. Això ja estava bé per a nosaltres, ja que la meva mare em va dir "a mi mai, des de petita no m'ha agradat la carn".

A l'escola em van ensenyar que el nostre cos era un temple espiritual de Déu i que no hem de menjar porqueries per honorar l'esperit de Déu, som éssers sagrats, honorar el nostre cos menjant menjar net, sà i amb nutrients. Mai no em van deixar beure soda per exemple. L'església adeventista feia cursos de nutrició, era part de la religió. Avui en dia, no sóc molt religiosa, però aquesta escola va ser la raó per què jo fos vegetariana i per això estic agraïda. No recordo have menjat mai llet, ni ous, ni mantega a l'escola. A casa, la meva mare em va criar vegetariana, però sí comprava ous, iogurt, llet de vaca i formatges. Eren els 70 i 80 i no hi havia molta informació i es creia que aquests productes làctics es necessitaven pel calci.

Com es va plantejar la teva maternitat vegana estant embarassada?

Quan vaig arribar a la universitat, el meu marit i jo ens vam conèixer. Vivíem al mateix pis de dos dormitoris. Ell era vegetarià perquè estava intentant tenir un cutis net. De seguida ens vam dur bé. Ens vam graduar junts al 1994. Després, quan ja vivíem junts a Brooklyn estàvem "compromesos" per a casar-nos perquè la meva família és molt tradicional. Però la veritat és que no vam fer massa cas del casament i no ens vam casar fins el 1998. Aquell mateix any va néixer el nostre primer fill, Anders.

Com va anar la lactancia?

Quan l'Anders era un nadó, jo era una mamà novella. Vaig intentar el millor que vaig poder però vaig sentir que no sabia massa com ser una mare. Tan sols vaig amamantar 2 mesos. L'hospital em va regalar una caixa de llet Similac i va venir una caixa a casa que es deia Enfamil. El meu bebè plorava i ploraca i jo sentia que la meva llet no era suficient. Vaig començar a donar-li la llet que m'havien regalat. Això, crec, poster el ha passat/passa a moltes altres mares també.

Era temptador donar-li aquesta llet per a què s'"aguanti més" sense plorar. No sabia que plorar cada dues hores és completament normal quan un bebè és acabat de néixer. Penso que quan els hospitals regalen llet de vaca en pols, fan un sabotatge a les mares que sincerament volen amamantar però no en saben. Tampoc vaig sentir que hi havia massa recolzament al meu ambient per a ser una mare lactant. La meva mare no em va poder aconsellat perquè ella em va dir que la llet "Nido" de Nestlé va ser la que jo vaig prendre.

Quan l'Anders tenia ja els dos i els tres anys, va començar a posar-se molt malalt. Vam gastar molts diners portant-lo al metge i tan sols li receptaven antibiòtics. Amb els antibiòtics ho resolvien tot. La majoria de cops el diagnòstic era "infecció d'oïdes" i dificultat respiratòria. Al 2001, es va posar tan malalt que jo vaig deixar de treballar per poder estar tot el temps a casa amb ell. Li van receptar una màquina per a respirar quan tingués dificultat. Tenía un soroll al pit que no li marxava, sonaven com mocs o flemes.
Vaig començar a obtenir més informació fent cerques a Internet. Vaig descobrir que un dels culpables de causar flemes era la llet. Llavors ell prenia llet de dia i per anar a dormir un biberó. Mai no havia conegut ningú que fos vegà. Tan sols llegia més i més sobre el tema perquè volia que el meu nen es millorés. Vaig començar a educar-me jo mateixa sobre el veganisme, però tenia algunes reticències i al meu marit li agradava i estava acostumat a prendre llet i iogurt per a esmorzar.
Al 2002 vaig descobrir que tornava a estar embarassada de nou d'un altre nen. Aquest cop havia après dels meus errors. Després del que havia passat amb l'Anders, aquest cop vaig jurar fer tot el possible perquè aquest bebè tingués una bona salut. Vaig comprar un llibre de John Robbins que es deia "Dieta per a una nova Amèrica". El llibre parlava de com la nostra dieta afecta a la nostra salut, a la nostra felicitat i al planeta. No hi havia massa llibres sobre veganisme i aquest va tenir un impacte positiu sobre mi quan el vaig llegir. Amb la nova panxeta, tenia l'optimisme que aquest cop el meu nadó fos vegà, saludable i amamantat durant temps i tot el més natural possible. El meu embaràs va ser 95 per cent vegà. Quan Ansel va neixer al novembre de 2002, li vaig dir "no gràcies" a la llet gratis que regalen als hospitals.

Aquell mateix any 2002 Anders tenia 4 anys ja. Li vaig dir "ara ja no prendrem més llet de vaca, ni jo ni tu, ni el teu nou germà, perquè ens posen malalts". Jo pensava que estaria trist o decebut. Em va sorprendre que em digués "OK mami! però encara puc menjar pizza?" Jo li vaig dir que clar que sí, si era amb formatge vegà. També li vaig dir que els animals eren més feliços quan els deixàvem tranquils i no els prenem les seves llets ni els seus ous. Amb aquesta idea ell estava molt feliç. Els nens estimen els animals sense esforços. Ell tenia un amor tan natural i tan fàcil cap a ells i cap a la natura. Als 4 anys no va ser massa difícil fer-lo vegà. Em vaig assegurar que tenia mots gelats, pastissos i berenars vegans i sempre tenir molts menjars bons a la nevera per a ell.
Des que vivim vegans, l'Anders, no va tornar a posar-se malalt mai més com llavors. Vam donar la màquina d'ajuda per a respirar. El meu home, crec que el mateix 2003 va començar a ser vegà i ell i jo ens ajudàvem quan necessitàvem més informació sobre els nostres almiments i quines coses menjar. El fet de tenir una parella que camina el mateix camí que jo em fa sentir molt feliç, em va ajudar molt i va ser molt beneficiós.
Al 2004 em vaig preguntar si hi hauria molts vegans hispans. Encara que jo sé anglès fluïd perquè el vaig aprendre a la televisió i a l'escola, sentia que l'espanyol era l'idioma que estava al meu cor, perquè havien estat les paraules que els meus ser estimats em van parlar quan era un bebè. Podria trobar persones veganes amb aquest idioma en comú? Vaig fer una cerca a Internet i vaig trobar un grup de Yahoo molt actiu que es deia "Vegans d'Argentina" o una cosa així. Allà vaig començar a parlar amb persones hispanes sobre el veganisme i a obtenir molta informació. Encara que el grup ja no existeix, vaig fer molts amics amb persones que encara avui dia estimo i respecto molt. Persones com en Roberto Lemes, en Pablo Hafliger, en Gisbo, la Lorena, en Juanca i l'Estela.

Al 2005 ens vam traslladar a Florida. Crec que en aquests darrers anys més i més s'està fent fàcil ser vegà. Aquí a Florida pertanyem a grups que s'ajunten i fem cada die més i més amics que viuen una vida vegana. El creixement del veganisme en un dels Estats en què es menja tradicionalment més carn, en dóna molt optimisme.

Pensàvem que ja no tindríem més fills. Era una decisió econòmica, pràctica i que tenia molt de sentit ja que amb els nostres dos fills feiem una família feliç. Però la vida ens va donar una sorpresa i al juliol de 2012 va néixer la nostra nena petita que es diu Anise. L'espècia anís és un bonic record, perquè la meva tia que ja és morta, em feia un te, quan era petita durant les meves visites a la República Dominicana.
L'experiència ensenya molt, perquè aquesta tercera vegada de ser mare estava molt més segura, de què la meva forma de ser era la millor opció per a la meva nova nena. Tenia més confiança, perquè veia com amb la dieta vegana els meus dos fills estaven creixent saludables i sense quasi mai posar-se malalts. Tot i que vaig llegir alguns llibres, aquest cop no vaig haver de llegir massa sobre veganisme i embaràs. Ja tenia la confiança que això era el millor, ho hi havia qüestionament.

Què heu fet amb la vacunació?

Sobre les vacunes, l'Anders té totes les vacunes. Quan va néixer, al 1998 a NY, en l'ambient que jo estava em van fer por sobre les coses terribles que podia passar-li si no el vacunava. Així que vaig anar immediatament a què li donessin totes les vacunes. Després vaig començar a aprendre més i llegir més sobre vacunes. l'Ansel en té tan sols algunes. Les vacunes més importants, com la Polio. Vaig llegir quines són les maneres més segures de vacunar-se. És difícil saber quina és la millor decisió. Aquí a Florida és molt difícil trobar un doctor que tan sols vulgui posar-ne algunes, però no d'altres.
L'Anise no en té cap. Necessitàvem trobar un doctor que li pogués tan sols les absoltuament necessàries. No em va agradar la idea de posar-li moltes que duen ingredients nocius. No comprateixo aquesta informació per por que em diguin "mare negligent que posa a la seva filla en perill de malalties"

BIBLIOGRAFIA WEBGRAFIA que t'hagi ajudat.

Un lloc web que sempre he llegit es el del Dr. Michael Greger. NutritionFacts.org | The Latest in Nutrition Related Research Amb els seus articles i videos he après molt sobre salut, nutrició i reforçar que el veganisme és el més saludable. Ell és vegà de fa dècades i és molt respectat perquè tots els seus articles estan basats en estudis universitaris comprensius. Els diners de les ventes dels seus llibres és dóna a caritat.

Què opines de la soja i del glúten?

      Nosaltres mengem soja, però sempre asseguro que és d'origen orgànic i d'una companyia que respecta el medi ambien. No tinc problema amb el glúten.

¿Cómo hacen tus hij@s en la escuela, en los cumpleaños…?

Les nostres festes d'aniversai són veganes. Quan van a un aniversari, que jo sàpiga, ells no mengen pastissos amb ou ni llet, però si en alguna ocasió si accidentalment mengen alguna cosa, o se'l ha oblidat, no m'enfado amb ells. Això, però és molt extrany, perquè ells no tenen desig de menjar ous ni llet ja que he compartit amb ells la veritat dels orígens d'aquest productes. A les escoles que van hi ha opció vegana. En alguna ocasió no hi ha massa altenatives per a ells i tan sols poden menjar una amanida. Tornen a casa mots de gana i em diuen "mami, avui no hi havia massa que poguéssim menjar". Llavors jo els preparo alguna cosa ben bona de seguida.
El fet de no trobar res vegà per no menjar a l'escola, no passa massa. Gràcies a déu, cada dia, els educadors es conciencien més a les escoles de tenir opcions més saludables. Quan jo era adolescent, ja em van posar a l'escola pública i recordo que ens donaven "hot dogs", eren de color verd, em feia fàstic i sols menjava una poma i un suc aquell dia.

Preneu suplements?

Aquí les llets de plantes i de cereals son enriquides amb B12. Però, igualment, és una bona idea que els nens prenguin una vitamina. En tenim una amb sobor maduixa.

Recetas favoritas

Crec que sóc una mica la típica vegana, perquè cada cop que conec una nova amiga o amic vegà té una col·lecció de llibres vegans a casa seva. A nosaltres ens agrada experimentar amb les noves receptes i intentar cuinar alguna cosa nova és divertit. A mi m'agrada cuinar postres i al meu fill de 16 anys li encanta el menjar d'altres cultures amb verdures exòtiques. Cada cop que es publica un nou llibre vegà tenim molta emoció, perquè és una nova opotunitat de provar nous plats i explorar noves i exitoses maneres de menjar plats vegans interessants.