En la primera temporada de mare vegana
admeto haver tingut més por que en l'anterior etapa. Amb el meu primer fill no vaig qüestionar-me tants
temes. Llavors, però, m’avalaven el pediatra, l’escola, el que feia tothom que
era al meu voltant, salvant petites diferències. Em refereixo que si decidia
que el meu fill mengés carn, làctics, ous i altres productes d’origen animal,
que estigués vacunat, era dins la línia “normal” i no sentia por, perquè feia
tot el que amb un nadó s’havia de fer.
La por en el meu
cas era per ignorància.
El tema de les vacunes la por està a l’ordre del dia. En néixer la petita, vam informar-nos a
diversos llocs per poder prendre la decisió. Admeto haver tingut dubtes, fins
que em vaig posar a aprendre sobre el tema.
A les vacunes, si
us ho pregunteu, fan servir diverses proteïnes d’origen animal d’on les
cèl·lules que contenen els virus s’alimenten; bàsicament sèrum de bou/vedell
fetal, ou, gelatina i bé, moltes altres que m’estimo més no anomenar pel
patiment que suposen per als animals.
Això sense fer
al·lusió a la resta d’ingredients, que
són per tenir ben lluny: alumini, antibiòtics, formaldehid, sacarosa, tiomersal
(que conté etilmercuri), lactosa, aminoàcids com la glicina o glutamat
monosòdic. (¹)
Cal tenir en compte
que el calendari de vacunació és terriblement prematur. Ja amb dos mesos es
comença el bombardeig, sovint ignorant si el cos del nadó està en un moment fort,
o sigui, si està incubant un refredat o ha passat estrès per algun tema.
El que millor va,
per a mi i per a moltes, ha estat conèixer gent sana que no s’ha vacunat mai. A
més quan estàs al “mundillo” d’algun tema comences a conèixer gent que, per
sort, et donen altres visions. També, malauradament, conèixer nens a qui les
vacunes els han tingut malalts uns quants dies. No he volgut conèixer casos més
desafortunats, tot i que n’he llegit alguns.
El que sí puc dir,
i és de la meva collita, que comparteixo la vida amb una nena de dos anys i mig
que supera les malalties sense entrebancs, que agafa refredats, que té tos, que
pot tenir mocs, mal de coll i totes aquestes malalties lleus. Li noto que té
una fortalesa en aquests moments, que amb una febrada ja ho té coll avall.
El gran, que en
té 13, ara ja sa també, però fins els 3 anys vam patir una dermatitis atòpica
que en alguns moments va ser difícil. Vam visitar quatre especialistes sense
massa èxit. El seu sistema immunològic quan es veia afeblit patia per la pell.
Ferides, crostes, sang, cicatrius. De mica en mica, quan va anar madurant, li
va anar marxant. Ens deien que era genètic. Ningú per cap banda havia tingut
això. La dermatòloga ens va dir que si no era bronquitis, era dermatitis, que
tots els nens que no patien una, patien l’altra.
Em pregunto si
no va ser un efecte de les vacunes, un debilitament del seus sistema de defensa.
Realment, ara que
estic informada, em fa més por pensar de vacunar que no de no fer-ho. Si bé
d’entrada semblava tranquil·litzador el que ens va dir l’assessor de vacunes, “-si
teniu por, vacuneu-la”, crec que hi ha altres alternatives: informa’t, busca
tot tipus d’experiències, valora i
observa i llavors, la por començarà a
esvair-se.
La salut ha de ser
el nostre estat natural, o millor dit, el natural, és estar sa/na. Per a mi no
té cap sentit injectar cèl·lules de malaltia a cossos sans en procés de
maduració.
Amb petites dosis,
ara crec que començo a estar vacunada contra la por a fer-li mal als meus
fills.
(¹) http://espanol.vaccines.gov/b%C3%A1sicos/seguridad/ingredientes-de-vacunas/12nj/%C3%ADndice.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario